Espanya s’està convertint, una vegada més, en un país de dues velocitats. O de vàries. En aquesta ocasió, en el desenvolupament i instal·lació de nova capacitat renovable. Perquè cada comunitat autònoma està seguint el seu propi camí i de manera molt desigual, segons s’ha reflectit en el VII Fòrum Solar de UNEF .

Moltes d’elles no han dibuixat un full de ruta per a 2030 i unes altres tenen objectius molt més ambiciosos que els presentats en el PNIEC.

Del primer grup, destaca Catalunya, que en els últims 10 anys ha viscut una paràlisi absoluta i a penes suma 1,5 GW en total en tot el territori, malgrat comptar amb una Llei de Canvi Climàtic pròpia des de 2017.

Oposició a Catalunya

“La situació a Catalunya sempre ha estat molt complicada per l’oposició social que existeix en determinats territoris a la instal·lació de grans parcs renovables”, ha explicat Manel Torrent, director general d’Energia, Seguretat Industrial i Seguretat Minera de la Generalitat de Catalunya, durant el debat de UNEF.